Les TIC a un centre educatiu

Introducció:

El nostre anàlisi s’ha basat en l’ús de les TIC al Col·legi Sagrat Cor Sarrià. Les dades ens les ha proporcionat la professora d’informàtica de cicles, la Mònica Atienza. Degut també a que dues membres del grup han cursat un Grau Superior en aquest centre, poden parlar de la seva experiència i fer aportacions molt interessants des del seu punt de vista.

El vídeo que hem fet està fet amb el programa Movie Maker. També hem utilitzat el Format Factory per canviar el format i així, poder fer-ho compatible amb els Macs. També hem utilitzat una càmera digital per fer les fotografies i una grabadora pel so.

Síntesi:

• ¿Quines característiques del centre destacaríes com a més importants per la seva aportació als processos d’ensenyament i aprenentatge mitjançant les TIC?

-Estan integrades a totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a cicles formatius de grau superior. Així, acompanya a l’alumnat durant tot el seu procés d’aprenentatge.

• Quina és l’aportació fonamental de les TIC al projecte?

-S’utilitzen com a eina d’aprenentatge en una societat que conviu amb les noves tecnologies i, per fortuna o no, en depèn d’elles.

• Consideres que l’ús que se’n fa de les TIC pot ser considerat una “bona pràctica” o una “pràctica innovadora”?

-Considerem que és una pràctica innovadora ja que ajuda a que els aprenentatges dels infants i joves sigui més amens i motivadors.

• Valoració global

-Tot i tenir recursos econòmics suficients com per abastir de material tecnològic el col·legi, fan bé en anar sobresegurs, és a dir, no volen ser els primers en provar nous projectes o comprar un excés de material per si no resulta efectiu. Per exemple, enacar no s’ha implantat el Projecte 1x1 i en tot el centre hi ha 4 pissarres digitals per 1800 alumnes i professors aproximadament.

Informació rellevant després d'haver fet l'entrevista:

El nostre vídeo ha estat realitzat gràcies a l’ajut de la Mònica Atienza, que ens ha facilitat tota la informació necessària per saber com està equipat el centre Sagrat Cor de Sarrià, pel que fa a les noves tecnologies.

Ella ens ha parlat sobretot del que coneix més a fons que són els cicles formatius, però també coneix com funcionen la resta de cursos de l’escola, des d’Educació Infantil, primària, secundària, batxillerat fins a cicles formatius, tant de grau mig com superior.

Pel que fa a infraestructura informàtica ens ha dit que el centre disposa del següent equipament:

• 1 ordinador i 1 projector per cada aula
• 2 ordinadors a la sala de professors
• 1 ordinador a la sala polivalent
• 1 ordinador al taller
• 1 ordinador a l’aula de sociosanitària
• 3 classes d’informàtica amb 26 ordinadors cadascuna
• 1 biblioteca amb 14 ordinadors
• 4 pissarres digitals                                        

Ens va comentar que el centre ha anat creixent pel que fa a la inserció de les TIC, degut evidentment als recursos econòmics i també a que com no se sap ben bé la línia a seguir pel que fa a les noves tecnologies, doncs es van implantant de mica en mica. No es pot fer una despesa extrema per comprar material informàtic si no se sap encara si serà o no factible dins les aules.

Així doncs, cada tres anys es van renovant els ordinadors que hi ha a les aules d’informàtica, portant aquests a les aules ordinàries de cada curs, de manera que els ordinadors mai tenen més de tres anys. De tot això s’encarreguen 2 persones del Departament d’informàtica, que fan el manteniment del dia a dia de les TIC com dels canvis a fer cada tres anys.

Està previst que per l’any que bé els alumnes d’ESO facin el projecte 1x1. Actualment fan servir llibres digitals. S’usen a l’escola dues plataformes digitals (Moodle i 7eleven), que els nens utilitzen per a enviar treballs, descarregar feines dels mestres...

Tots els ordinadors tenen accés a Internet, amb password, menys els de la biblioteca que són d’accés lliure. Ens ha comentat la Mònica que el wifi del centre va molt ràpid i que normalment no hi ha problemes per connectar-se. Cal esmentar també que les instal·lacions s’han anat millorant dia a dia, per tal de millorar el servei.

Pel que fa a l’ús de les TIC, cal a dir que cada grup classe te les seves hores imposades d’informàtica, i també depenent de les edats es fa servir per unes coses o altres, els més petits l’usen per a veure vídeos, pel·lícules, fer jocs educatius infantils... i a majors edats, doncs usen el word, power pont, wiki, cercador(google, youtube)... depenent de la metodologia innovadora que vulgui utilitzar el mestre. En edats més tempranes es busca l’interès pels aprenentatges i en edats més avançades, es potencia l’aprenentatge. Igualment cadascú utilitza el Software que més li convé (JClick, Office, Acces).

L’any passat es van trobar amb una nena amb discapacitats visuals i a l’hora de treballar amb el projector o la pissarra digital, la ONCE li facilitava un aparell perquè pogués seguir la classe. En altres casos, cada mestre intenta que el nen o nena no se senti discriminat per no poder fer el que fan els altres i es busquen altres vies.

Referent a la formació de mestres ens va comentar que no hi ha cap curs dirigit específic al mestre sinó que molta feina és seva, ja que com és mestra d’informàtica ha d’ajudar a tothom, però ens diu que els uns als altres es van ajudant.

Parlant amb la Mònica ens va dir una frase molt interessant que diu el següent: Som immigrants digitals ensenyant a nadius. Amb això ens explica que generacionalment anem al contrari, ara son els néts els que ensenyen als avis a fer servir el mòbil, el dvd... i abans no passava això, eren els avis els qui ho ensenyaven tot als més petits.

Ens comenta que el futur de les TIC és una mica incert ja que ens diu que l’ensenyament ha de canviar moltíssim per a adaptar-se al nou món digital que ens envolta i tot i que ella troba que hi ha avantatges, també hi ha inconvenients i no sap quins d’aquests dos aspectes tindrà més pes i guanyarà la batalla. Així doncs, haurem d’esperar a veure que passa...

Vídeo:

Entrevistes a dues exalumnes del col·legi:

Visualització d'informació

A la darrera sessió de TIC hem après diferents eines per publicar informació i mètodes per visualitzar-la.

L'eina que nosaltres hem triat per fer la nostra pràctica ha estat el Glogster. És una eina que permet la visualització composta de la informació que volem mostrar. En aquest cas, amb la Laura, la Gemma, la Patri i la Belinda hem ideat un recurs o mural interactiu sobre la Llegenda de Sant Jordi. Està destinat als alumnes d'infantil i primària. Amb el mateix eix motivador procurem englobar totes les àrees, com ara: llengües, música, plàstica, joc...Ens sembla una manera divertida i diferent d'ensenyar aquesta tradició catalana als nostres alumnes.

Glogster no serveix només per utilitzar en l'àmbit educatiu. Té múltiples usos. Glogster és una pàgina que ens permet realitzar els típics murals o pòsters però d'una forma més moderna ja que ens permet interactuar-hi.

Esperem que us sigui d'utilitat aquesta eina!!!

I tu? Ja has fet el teu?

Musicalitza el teu blog

Un enllaç útil per posar música al teu blog, així les teves visites estaran més distretes i coneixeran els teus gustos musicals.

http://internet.comohacerpara.com/n5256/como-musicalizar-tu-blog-en-blogger.html

Només cal registrar-se i seguir els passos que t'indica a la web. És molt fàcil i ràpid!!!

JO JA HO HE FET!

EL VIDEOJOC A L'ÀMBIT EDUCATIU

 

Hoffstetter, F. afirma que la multimèdia és l’ús de l’ordinador per presentar i combinar text, gràfics, àudio i vídeo amb enllaços que permetin a l’usuari navegar, interactuar, crear i comunicar-se.

No tots els multimèdia tenen una finalitat educativa. Per a que ho sigui requereix intercanvi d’accions entre l’alumne i el recurs interactiu permetent així l’adquisició de nous aprenentatges significatius fruït d’una elaboració cognitiva conscient i intencional per part de l’alumne.

Vídeo presentació

Composta per tres títols - "Naraba", "Naraba World: El Palau Misteriós" i "Naraba World: El Laberint de la Llum" -, recull les principals matèries educatives de l'educació reglada per a nens d'Educació Infantil i Primer Cicle de Primària (5 a 9 anys). El seu contingut i metodologia, definits per un grup d'experts en educació i jocs, aborda àmpliament les Competències Clau per a l'Aprenentatge Permanent i contingut curricular de la Llei Orgànica d'Educació vigent (LOE,2006).
Els productes Naraba World s'estructuren i complementen de manera similar a com ho fa un llibre de text i el seu corresponent quadern d'exercicis. Naraba funciona com el joc central de la gamma i aborda totes les matèries curriculars, mentre que "El Palau Misteriós" i "El Laberint de la Llum" focalitzen el treball en l'aprenentatge i la pràctica de les matemàtiques.

Nosaltres creiem que és un bon material però no ho és tot. Els infants han de conèixer més materials i més maneres de fer. Com passa amb tot, quelcom és bo en la seva justa manera. No es pot abusar però tampoc rebutjar. Com a futures educadores ho podem tenir en compte com a recurs.

Aquest videojoc ha tingut tanta repercusió en l'àmbit educatiu que fins i tot ha sortit a les notícies i a un dels programes de Redes d'Eduard Ponset dedicat als videojocs educatius amb una entrevista a Marc Prensky, especialista en videojocs i aprenentatge, posant com a exemple de videojoc educatiu model Naraba. 

 Vídeo redes

El disseny i desenvolupament de Naraba ha comptat amb l'ajuda de professors i experts del sector educatiu que han donat forma als continguts curriculars i els han adaptat a les necessitats manifestades pels pares i a les expectatives de nens i nenes partícips en el projecte. Naraba aborda de manera àmplia i rigorosa les Competències de la UE per a l'Aprenentatge Permanent i els continguts curriculars recollits en la Llei Orgànica d'Educació en vigor per a escolars d'educació infantil i primer cicle de primària (de 5 a 9 anys).

Compta amb més de 60 mini jocs i més de 100 missions en les quals es treballen de manera intrínseca al joc les matèries de l'escola, immerses en una trama argumental original i divertida que convida als nens a seguir jugant mentre aprenen de manera imperceptible per a ells.

El videojoc, disponible en espanyol, anglès, alemany i francès porta integrada una opció multilingüe perquè els nens puguin exercitar o adquireixin vocabulari d'un segon idioma mentre juguen.

Vídeo demostració

Classificació del videojoc segons les aplicacions multimèdia:

1. Segons el sistema de navegació “Naraba” té una estructura reticular perquè permet a l’usuari total llibertat de navegació pel seu món.

2. La finalitat de “Naraba” és formativa però a la vegada és doble. En primer lloc, és tracta d’una simulació perquè:

• L’estudiant pot experimentar a través d’un escenari o model i comprovar l’efecte de les seves decisions.

• Paper actiu de l’usuari.

• Aprenentatge per descobriment.

I en segon lloc, es proposa un objectiu, la captura del tresor:

• Permet adquirir informació, practicar habilitats i procediments relacionats amb les Tic i els continguts proposats amb l’accés a la informació.

3. Segons el paradigma d’aprenentatge, que fa referència a les bases psicopedagògiques de l’aprenentatge, més concretament del cognitivisme:

• Es basa en les teories del processament de la informació, algunes idees conductistes (reforç, anàlisi de tasques) i de l’aprenentatge significatiu.

• L’aprenentatge es concep com un procés actiu.

• El coneixement es considera com una realitat externa que ha de ser adquirida per l’estudiant.

• Les condicions internes que intervénen en el procés: motivació, captació i comprensió, adquisició, retenció.

• Importància de l’experimentació i la resolució de problemes. (S’apren fent)

• Importància de la interacció social. L’estudiant és assessorat i connectat amb d’altres aprenents i experts per tal d’explorar un tema curricular donat.

4. Segons el grau de control del professional, és a dir, de les possibilitats de configuració de l’aplicació per tal d’adaptar-les a les necessitats dels usuaris, “Naraba” és un programa informàtic que no permet cap tipus de modificació tot i que l’usuari pot escollir l’itinerari.

5. Els destinataris als quals va dirigit aquest videojoc és a infants de cinc a nou anys.

6. Segons la seva funció en l’aprenentatge podem dir que “Naraba” engloba el següent contingut curricular: matemàtiques, llengua, medi social, medi natural, música, plàstica i habilitats personals.

7. Segons el seu comportament, apostem per aquest videojoc ja que l’alumne és subjecte actiu i participa lliurement.

8. Segons el rol de l'alumne i el docent:

• Rol de l’alumne:A través d’aquest joc aprèn? Sí, perquè desenvolupa destreses, habilitats i estratègies. El vincle amb la realitat que aquest joc ofereix a l’alumne és fomentant l’esperit aventurer. Se li dóna l’opció de triar un personatge per jugar que perfectament podria ser ell mateix.

• Rol del docent: Si la intenció del docent és que l’alumne aprengui jugant, aquest videojoc és bastant adequat tot i que no l’únic que pot utilitzar. El millor és oferir el joc, explicar les prestacions i deixar fer a l’alumne al seu aire (que és com més aprèndrà). Pot estar a la seva disposició per resoldre dubtes però no per ajudar-li constanment.

El joc està pensat per jugar individualment, però també podem donar l’opció de jugar en parelles, com a molt trios, per fomentar el joc cooperatiu.

El docent no s’ha de preocupar de que l’alumne trobi continguts no adequats a la seva edat mentre navega ja que cada unitat que s’ha venut del joc inclou Naraba Internet Security. Això resulta força tranquilitzador per nosaltres.

9. Segons el seu disseny i suport podem dir que aquest és atractiu per als alumnes als quals va dirigit, fet que provoca la seva motivació i ganes de jugar.

10. Segons la metodologia es pot utilitzar aquest videojoc com a eina per treballar totes les matèries ja que proporciona un aprenentatge globalitzat i mitjançant el joc lúdic.

Naraba transforma els videojocs en un motor per a l'aprenentatge i el descobriment
“Els videojocs són efectius perquè aconsegueixen una cosa que l'educació tradicional i el programari educatiu tradicional no havien aconseguit: cridar l'atenció.” Eduard Punset.
“Un joc amb un concepte innovador que recull els principals continguts educatius de l'escola però amb un objectiu clar: fer gaudir als nens.” Ignacio Osuna.
Els continguts i metodologies dels jocs han estat creats per un grup d'experts en educació i jocs. Abanderen a Espanya les metodologies pedagògiques del Game Based Learning (Aprenentatge Basat en el joc) que ja està donant resultats molt positius per a l'aprenentatge en països com el Regne Unit.

En les generacions que creixen calen metodologies basades en el joc lúdic ja que tenen poca facilitat per concentrar-se i, per contra, molta facilitat per dispersar-se. Cal motivar-los, proporcionar acció i moviment, convertir-los en subjectes actius i protagonistes...i que no s’adonin que estan aprenent.

Per introduir aquest videojoc explicariem als nostres alumnes la següent història:

"Fa centenars d'anys va existir un gran continent anomenat Naraba. Naraba era una terra de contrastos: gèlides àrees en el nord, fabuloses platges en el sud, un volcà adormit a l'est, frondoses selves a l'oest, àmplies prades i nevats cingles a la zona nord-oest, riques mines en el nord-est i una superba capital en el centre del continent. Cadascuna d'aquestes regions oferia ecosistemes diferents i, per tant, Naraba era el continent amb major biodiversitat del planeta.

Els seus habitants, els narabian, eren un poble orgullós de viure en pau i satisfet dels seus assoliments: havien aconseguit dominar els elements de la naturalesa per viure en harmonia amb ella. La seva major obra era la capital de Naraba, Caleida, un fabulós conjunt de temples als elements i la naturalesa i seu del govern de Naraba, un Consell que administrava els assumptes del continent des del palau més espectacular que mai s'havia construït.

Els narabian portaven una vida afable i tranquil·la, aprofitant els regals que la naturalesa els feia en forma de cultius, caça, pesca i minerals. Eren molt bons artesans i no precisaven de gens, ja que tots tenien quant necessitaven per viure.

No obstant això, amb el pas dels anys alguna cosa estranya va començar a succeir a Naraba. Al principi no eren més que petits successos aïllats, gairebé sense importància, com un sembrat fet malbé o argila d'un pou que en coure s'esquerdava o vaques que ja no donaven llet. La freqüència d'aquest tipus d'esdeveniments va començar a augmentar gradualment fins que els habitants de Naraba van decidir posar l'assumpte en mans del Consell.

Els savis del Consell, compost per un ancià, una anciana, un home, una dona, un jove i una jove, van intentar descobrir l'origen de tots aquells problemes emprant tot el seu coneixement, saviesa i màgia. Però no van aconseguir esbrinar gens i la situació era cada vegada pitjor. Era com si la naturalesa estigués infectada per una greu malaltia que l'estava matant a poc a poc..."

* Algunes de les informacions exposades en aquest post han estat extretes del powerpoint de classe i de la pàgina web del videojoc: http://www.narabaworld.com/es/

Animeu-vos a jugar! Qui sap si en un futur molt pròxim el necessitareu! Registrar-se és molt senzill.

Pràctica elaborada en col·laboració amb: Patri Romero i Belinda Tirado.

PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES

La meva presentació, feta en col·laboració amb la Laura, la Gemma, la Patri i la Belinda, fa una breu explicació sobre els següents punts:

- Què és la identitat?
- Quines diferències hi ha entre la identitat digital i la identitat en entorns presencials?
- Tothom disposa d'una identitat digital? Com es construeix? Poseu exemples, tingueu en compte quina és la vostra identitat digital i com la construïu, quines eines i recursos utilitzeu.
- Considereu necessari tractar aquest tema en l'àmbit escolar? Per què?
- Riscos, elements a tenir en compte a l'hora de gestionar la identitat digital. Què li recomanaríeu a algú que no està familiaritzat amb el tema?
- Els professors han de construir una identitat digital? Per què? En cas que ho considereu necessari, especifiqueu quins elements s'haurien de tenir en compte.
- Altres qüestions que considereu rellevants en relació a aquest tema.

A més d'aprendre els conceptes lligats a la identitat digital, he aprofundit en els meus coneixementes sobre el funcionament del Power Point. Hem utilitzat el E.M. PowerPoint Video Converter per passar la presentació de diapositives a video.

Des del meu punt de vista, el més interessant d'aquesta pràctica ha estat el debat que han provocat les preguntes relacionades amb l'àmbit escolar, ja que, com a futurs mestres hem de tenir en compte aquests punts. Cal destacar que, hem afegit un parell de links amb noticies relacionades amb el tema que valen la pena de veure:

Cas del Japó:
http://www.20minutos.tv/video/hvzDRX37-dejan-morir-al-bebe-por-cuidar-al-virtual/0/

Professora exactriu porno:
http://www.telecinco.es/informativos/internacional/VideoViewer/VideoViewer.shtml?videoURL=37147

Espero que us resulti útil:

La música és la BSO de Forrest Gump. Preciosa!

Afegeixo un enllaç per veure la presentació sense música però amb millor qualitat per llegir la informació:

http://www.authorstream.com/Presentation/aSGuest91148-906978-identitat-digital/

ELABORACIÓ D'UN VIDEOCLIP

Aquesta ha estat una de les pràctiques amb les quals he disfrutat més. Amb la col·laboració de la Laura, la Gemma, la Patri i la Belinda, he fet aquest muntatge on apareixen fotografies dels nostres companys/es del grup 3 seminari B en una trobada que vam organitzar. A més, la cançó de fons és una que està molt de moda i ens agrada molt ballar-la a tot el grup. Per últim, les frases extretes del programa APM? creiem que no podien faltar i hem procurat relacionar-les amb cada fotografia.

El programa utilitzat és el Movie Maker.

Esperem treure bona nota però, sobretot, que aquest videoclip serveixi com a recòrd d'una gran nit i que agradi molt a tothom!!!

Per veure'l (tantes vegades com volgueu):

Animeu-vos a fer algun comentari! Gràcies!

ANÀLISI DEL EDUCAT 1x1

A partir del visionat del reportatge (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=57687) sobre el projecte EDUCAT 1x1 he analitzat els elements que intervénen a l’hora d’utilitzar les TIC en l’entorn escolar. A mode de guia per a l’anàlisi m'he basat en els següents apartats:

- Infraestructures (equipaments, accés a la xarxa, programari, disponibilitat, ubicació...etc.)

Abans els ordinadors es trobàven exclusivament a una aula, l'aula d'informàtica. Ara estan a l'aula. És la norma. Es prescindeix de les aules d'informàtica de manera gradual perquè els alumnes ja tenen el seu propi ordinador. Cal donar un nou ús a aquestes aules.

L'ordinador requereix que estigui amb la bateria carregada tota l'estona. Si s'acaba, la feina que estan fent no els hi queda guardada i han de començar de nou. La bateria es deu carregar a casa, sinó, s'han de posar més endolls a les classes.

És imprescindible tenir wifi per connectar-se a Internet, poder treballar en xarxa...

- Recursos (ús de llibres didàctics, així com altres recursos i entorns de treball online)

He vist que necessiten llapis de memòria USB.

Un blogg per penjar els treballs.

Gràcies als videos interactius, les explicacions s'entenen millor.

El llibre digital i el moodle alhora. El primer té un índex que permet accedir més fàcilment a les pàgines. A més, ja conté les activitats. El segon, el gestiona el professor ja que hi penja els deures i els alumnes els retornen fets per moodle també.

El fòrum serveix per a que el professor et resolgui dubtes. L'avantatge pel professor és que resol els dubtes una vegada, és a dir, no es repeteix perquè el que van preguntant els alumnes queda registrat.

- Metodologies (dinàmiques de treball, elements a tenir en compte)

Les TIC principalment han canviat la metodologia.

Quan només es tenia accés als ordinadors a l'aula d'informàtica, doncs es treballava amb aquests un cop per setmana.

Per l'alumnat resulta més còmode l'ordinador que el llibre de text. -Aquesta classe m'ha passat volant!-comentàven a principi de curs els alumnes davant la novetat.

El llibre de text s'actualitza anualment, en canvi, les pàgines web s'actualitzen a cada segon.

A les classes es serveixen de l'ordinador personal per fer els exercicis un cop el professor ha fet l'explicació del temari amb el suport de la pissarra digital.

Cal combinar diferents maneres de treballar en una sola hora de classe. Què fem? Amb qui ho fem? Com ho fem?

Degut al boom d'informació, l'alumne necessita una pauta on s'esquematitzi el que han de treballar.

A llengues es serveixen de la web cam per escoltar-se com llegeixen en veu alta i poder millorar allà on fallen.

Altres aspectes a tenir en compte :

- Quin és el rol del docent? La introducció de les TIC modifica la relació professor-alumne?

Pel docent, el llibre digital és un recurs més, però no l'únic.

Gràcies al moodle, hi ha un control més estricte per part del professor i dels companys de qui fa els deures i qui no. Així pensen que els alumnes s'impliquen més a l'hora de fer-los.

Les TIC permeten i potencien, si el professor ho creu convenient, exercicis de caire més col·laboratiu.

Crec que s'estableix una relació fóra de l'escola ja que des de casa seva el professor pot penjar feina, resoldre dubtes, penjar notes...A la vegada, a l'alumne, també li costa desconnectar de l'escola si des de casa pot contactar amb els professors i els seus companys.

L'alumne que es dispersava amb el llibre de text, igualment es dispersa amb l'ordinador.

El professor està més pròxim que abans. Es passeja per la classe, no es queda estàtic davant la pissarra o assegut a la seva taula.

Recalquen que no poden perdre l'autoritat. Se l'han de guanyar igualment tot i que els alumnes tinguin davant un ordinador.

El docent es transforma en un orientador perquè guia i pauta a l'alumne.

- Quin és el rol de l’alumne?

L'alumne és el responsable del seu ordinador portàtil ja que és personal. Tenen més cura dels ordinadors, -Com si fos el seu mòbil- diu un professor, que no pas dels llibres de text. Els hi resulta més pràctic l'ordinador perquè porten més volum d'informació que a la motxilla però els hi ocupa i pesa menys que aquesta.

Tot és acostumar-se, aprendre sobre la marxa...

Els hi crida molt l'atenció. S'interessaran fins que els hi sembli algo habitual, com ja està passant.

- Formació del professorat.

S'ho prenen com una evolució.

Més pors que problemes, aquesta és la realitat.

Els hi cal saber com enfocar el projecte a les families. Al principi eren tot interrogants per part d'aquestes. Ara, se'ls hi demana implicació un cop ja les veuen satisfetes perquè veuen resultats positius.

El professorat s'ha d'engrescar.

S'aposta per a que la formació es faci al centre, per al centre i des del centre amb les característiques d'aquest. Concretament en aquest centre, els professors més entesos amb TIC apadrinen als professors que no en saben tant. Això ha propiciat un clima de treball molt positiu, de companyerisme, de diàleg...gràcies a aplicacions com el moodle o els fòrums. L'intercanvi d'experiències amb altres docents no es fa només cara a cara sinó virtualment.

És el docent qui elabora el seu propi llibre digital amb el temari que vol incloure i l'enfoca adaptant-lo a les necessitats del seu alumnat.

Han fet un decàleg d'ús per establir quan és necessari utilitzar l'ordinador personal i quan no per equiparar una mica la situació un cop es va posar en pràctica, sinó, tot anava massa sobre la marxa.

Cal saber distribuïr els temps a l'aula. No tota l'estona utilitzar la pissarra digital, no es pot abusar tampoc.

Aprofitar que els interessa als adolescents per implantar-ho com a eina per aprendre.

Ment oberta, innovadora, informada i facilitadora.

- Quines competències es pretén que l’alumne adquireixi mitjançant l’ús de les TIC?

L'alumne no ha de ser un subjecte passiu a les classes, sinó, tot al contrari. Ha de ser actiu i construïr el seu propi aprenentatge. És el responsable del seu aprenentatge.

Promou l'esperit crític i formen persones competents.

L'objectiu pel que fa als continguts establerts al currículum és el mateix. Canvia la manera de fer-ho, la metodologia.

- Crítiques que ha tingut la implantació del projecte EDUCAT 1x1

Hi ha hagut força polèmica entorn a la implantació del projecte EDUCAT 1x1.

Jo, des de la meva humil opinió, exposo les idees que em vénen al cap:

Crec que potencia una educació exclusiva pel sol fet que moltes escoles no disposen de suficients recursos econòmics, ni humans ni materials per implantar-lo encara que els seus alumnes mereixen l'oportunitat.

Les classes potser són amenes al principi. És el que comporta quelcom novedós. Provocarà, de nou, la desmotivació de l'alumnat.

En cap moment, he vist que potencii l'educació emocional, amb la falta que fa! I sobretot a aquestes edats...

A la llarga, hi haurà més alumnes que necessitaran ulleres per llegir. També hi haurà més alumnes que faran encara més faltes d'ortografia.

Suposa més feina personal dels professors, encara que crec que és ara perquè és el primer curs.

Tot el tema d'infraestructures que requereix, crea massa dependència. Si un dia el wifi no funciona, es pot seguir la classe?

- A partir de l’anàlisi dels elements esmentats, valoreu el projecte. Considereu que la iniciativa EDUCAT 1x1 pot contribuir a la reducció del fracàs escolar? Quins són els elements imprescindibles per a què el projecte tingui èxit?

A la llarga no serà una novetat i hi haurà igualment alumnes desmotivats, amb altres o cap interès. No crec que gràcies al projecte les classes siguin més amenes, que és justament el que necessiten els alumnes d'avui dia. Quan alguna cosa els hi resulta habitual, tenen més capacitat per dispersar-se.

Crec que hi ha 2 claus per aconseguir l'èxit del projecte:

La primera, és que les escoles estiguin preparades en quan a personal de formació i recursos per fer-ne front.

La segona: la implantació ha estat a totes les assignatures i la metodologia és força semblant a totes elles. Si s'utilitzés de forma menys freqüent, resultaria més atractiu i amè.

INTERPRETACIÓ D'UN ANUNCI PUBLICITARI

A la darrera sessió de TIC TAC he tingut l'oportunitat de visualitzar els 2 Power Points que es troben al següent link: http://sites.google.com/ site/cie3uab Gràcies a l'explicació teòrica, ara puc passar a la pràctica analitzant un anunci de televisió.

L'anunci que he escollit és el següent:

Un anunci pretén que l'espectador compri el seu producte. En aquest cas es dirigeix al públic femení de raça blanca. Vol transmetre que el seu producte l'acompanyarà en moments dolços, màgics, novedosos... En definitiva, ofereix un model de vida convencional.

Aspectes morfològics:

Visuals

- Iconicitat 

- Denotació / connotació.

- Simplicitat.

- Redundància.

Sonors

- Música.

Aspectes sintàctics:

Enquadrament: en què vol que centrem l’atenció l’anunciant?

Tipus de plans: segons el seu valor expressiu, temps de lectura i combinació amb altres plans, crec que utilitza els plans descriptius. Els més abundants són:

PLA SENCER (PS)

- El personatge principal es veu sencer.

- Mostra perfectament l’acció.

- Pot tenir cert valor descriptiu.

PLA AMERICÀ o PLA 3/4 (PA)

- Es mostra la figura humana fins a l’alçada dels genolls.

- L’interès se centra en l’individu, en l’acció que duu a terme.

- El personatge és prou a prop com per apreciar el seu rostre.

PLA MIG (PM)

- Es mostra el personatge de cintura cap amunt. Es perd el context.

- Té un cert valor expressiu i pot posar en relació 2 o 3 personatges.

I també els plans expressius:

PRIMER PLA (PP)

- Mostra el rostre captant l’estat expressiu del persontage.

- És de lectura fàcil i breu.

PLA DETALL (PD) o INSERT

- Mostra una part de la figura humana o un objecte.

- S’utilitza per mostrar algun detall de l’acció i completar el seu desenvolupament.

Angulació i inclinació de la càmera: L’enquadrament també es veu modificat per l’angle de visió que depèn d’on situem la càmera per enregistrar el pla. L’angle mig situa la càmera a l’alçada dels ulls.

Profunditat de camp: Mitjançant la profunditat de camp es poden destacar determinats elements i difuminar d’altres per guiar la mirada de l’espectador. Poca profunditat de camp.
Només es veuen amb claretat els elements situats a prop de l’objecte que s’ha volgut enfocar. 
Distància focal: 
- Mig (35-60 mm) Equival al camp de visió de l’ull humà. S’utilitzen per a tot tipus de plans.

Moviments de càmera:

Físics:Panoràmica 
Moviment de rotació de la càmera cap a la dreta o cap a l’esquerra. Té un gran valor descriptiu i també pot tenir valor narratiu.

Tràveling
Consisteix en el desplaçament de la càmera. Té un gran valor expressiu i narratiu. Es poden identificar diversos tipus: 
Horitzontal (dreta–esquerra, esquerra-dreta) 
Vertical (amunt-avall, avall-amunt)

La càmera recorre les cames de la nena, noia o dona en qüestió.

No es percep la continuïtat o raccord entre plans successius degut a l’argument de l’anunci.

Ritme:

S’aconsegueix a partir d’una bona combinació d’efectes i d’una planificació variada. El ritme ha d’estar al servei de la narració ja que contribueix a crear sensacions en l’espectador.

Ritme dinàmic
S’aconsegueix mitjançant la utilització de molts plans curts (PM, PP, PD..) i de curta durada. El canvi ràpid de plans dóna sensació de ritme. L’ús de plans massa breus pot dificultar l’assimilació de la informació per part dels espectadors.

Il·luminació: suau, natural, indirecta, picada i frontal.

Color: utilitza els colors segons l’etapa que representa la protagonista de l’anunci. S’identifica el color amb el que li succeeïx.

Transicions: les transicions són les formes de connexió entre els diferents plans.

Edició per tall
Canvi de pla directament, sense cap element entremig. És la forma més utilitzada per unir plans, però la més delicada perquè qualsevol salt de raccord es veu amb facilitat.

Música i efectes sonors: L’àudio és un element expressiu que contribueix a enriquir el contingut d’una producció fílmica. És tan important com la imatge.

       Banda sonora

Són les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o seqüència. Poden tenir diverses finalitats en funció del que es vulgui comunicar. Una música en aquest cas, tranquil·la, suau... Veu en off al final per anunciar la marca de la llenceria que es promociona.

Aspectes semàntics: Tot i que el missatge no està tancat, l’anunci dóna lloc a interpretacions per part dels espectadors bastant semblants entre ells. Els recursos visuals i lingüístics utilitzats són:

La repetició: repeteix un determinat element, la llenceria, al llarg de tot l’anunci. És l’element comú a totes les etapes vitals de la protagonista. S’associen els moments importants de la vida amb el fet de dur la llenceria adequada per cada moment.

Finalment, quan apareix l’eslògan s’estableix un joc d’idees on s’ha d’associar tot el que hem vist anteriorment amb aquest: “Esperem que sigui nena”. Els futurs pares tenen unes expectatives amb el nadó que naixerà i l'anunciant es posiciona amb que sigui del sexe femení perquè tingui l'oportunitat de dur els seus complements de roba. Així, i amb l’aparició de la marca que s’anuncia, Calzedonia, aconseguim entendre l’anunci en la seva globalitat. Calzedonia, amb les lletres de color rosa fort, és un element del color a destacar també perquè té significat.