RelojesWeb para Pisos!

divendres, 25 de març del 2011

PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES

La meva presentació, feta en col·laboració amb la Laura, la Gemma, la Patri i la Belinda, fa una breu explicació sobre els següents punts:
- Què és la identitat?
- Quines diferències hi ha entre la identitat digital i la identitat en entorns presencials?
- Tothom disposa d'una identitat digital? Com es construeix? Poseu exemples, tingueu en compte quina és la vostra identitat digital i com la construïu, quines eines i recursos utilitzeu.
- Considereu necessari tractar aquest tema en l'àmbit escolar? Per què?
- Riscos, elements a tenir en compte a l'hora de gestionar la identitat digital. Què li recomanaríeu a algú que no està familiaritzat amb el tema?
- Els professors han de construir una identitat digital? Per què? En cas que ho considereu necessari, especifiqueu quins elements s'haurien de tenir en compte.
- Altres qüestions que considereu rellevants en relació a aquest tema.
A més d'aprendre els conceptes lligats a la identitat digital, he aprofundit en els meus coneixementes sobre el funcionament del Power Point. Hem utilitzat el E.M. PowerPoint Video Converter per passar la presentació de diapositives a video.
Des del meu punt de vista, el més interessant d'aquesta pràctica ha estat el debat que han provocat les preguntes relacionades amb l'àmbit escolar, ja que, com a futurs mestres hem de tenir en compte aquests punts. Cal destacar que, hem afegit un parell de links amb noticies relacionades amb el tema que valen la pena de veure:

Cas del Japó:
http://www.20minutos.tv/video/hvzDRX37-dejan-morir-al-bebe-por-cuidar-al-virtual/0/

Professora exactriu porno:
http://www.telecinco.es/informativos/internacional/VideoViewer/VideoViewer.shtml?videoURL=37147

Espero que us resulti útil:

La música és la BSO de Forrest Gump. Preciosa!

Afegeixo un enllaç per veure la presentació sense música però amb millor qualitat per llegir la informació:

dimecres, 23 de març del 2011

ELABORACIÓ D'UN VIDEOCLIP

Aquesta ha estat una de les pràctiques amb les quals he disfrutat més. Amb la col·laboració de la Laura, la Gemma, la Patri i la Belinda, he fet aquest muntatge on apareixen fotografies dels nostres companys/es del grup 3 seminari B en una trobada que vam organitzar. A més, la cançó de fons és una que està molt de moda i ens agrada molt ballar-la a tot el grup. Per últim, les frases extretes del programa APM? creiem que no podien faltar i hem procurat relacionar-les amb cada fotografia.
El programa utilitzat és el Movie Maker.
Esperem treure bona nota però, sobretot, que aquest videoclip serveixi com a recòrd d'una gran nit i que agradi molt a tothom!!!
Per veure'l (tantes vegades com volgueu):



Animeu-vos a fer algun comentari! Gràcies!

dilluns, 14 de març del 2011

ANÀLISI DEL EDUCAT 1x1

A partir del visionat del reportatge (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=57687) sobre el projecte EDUCAT 1x1 he analitzat els elements que intervénen a l’hora d’utilitzar les TIC en l’entorn escolar. A mode de guia per a l’anàlisi m'he basat en els següents apartats:
- Infraestructures (equipaments, accés a la xarxa, programari, disponibilitat, ubicació...etc.)
Abans els ordinadors es trobàven exclusivament a una aula, l'aula d'informàtica. Ara estan a l'aula. És la norma. Es prescindeix de les aules d'informàtica de manera gradual perquè els alumnes ja tenen el seu propi ordinador. Cal donar un nou ús a aquestes aules.
L'ordinador requereix que estigui amb la bateria carregada tota l'estona. Si s'acaba, la feina que estan fent no els hi queda guardada i han de començar de nou. La bateria es deu carregar a casa, sinó, s'han de posar més endolls a les classes.
És imprescindible tenir wifi per connectar-se a Internet, poder treballar en xarxa...
- Recursos (ús de llibres didàctics, així com altres recursos i entorns de treball online)
He vist que necessiten llapis de memòria USB.
Un blogg per penjar els treballs.
Gràcies als videos interactius, les explicacions s'entenen millor.
El llibre digital i el moodle alhora. El primer té un índex que permet accedir més fàcilment a les pàgines. A més, ja conté les activitats. El segon, el gestiona el professor ja que hi penja els deures i els alumnes els retornen fets per moodle també.
El fòrum serveix per a que el professor et resolgui dubtes. L'avantatge pel professor és que resol els dubtes una vegada, és a dir, no es repeteix perquè el que van preguntant els alumnes queda registrat.
- Metodologies (dinàmiques de treball, elements a tenir en compte)
Les TIC principalment han canviat la metodologia.
Quan només es tenia accés als ordinadors a l'aula d'informàtica, doncs es treballava amb aquests un cop per setmana.
Per l'alumnat resulta més còmode l'ordinador que el llibre de text. -Aquesta classe m'ha passat volant!-comentàven a principi de curs els alumnes davant la novetat.
El llibre de text s'actualitza anualment, en canvi, les pàgines web s'actualitzen a cada segon.
A les classes es serveixen de l'ordinador personal per fer els exercicis un cop el professor ha fet l'explicació del temari amb el suport de la pissarra digital.
Cal combinar diferents maneres de treballar en una sola hora de classe. Què fem? Amb qui ho fem? Com ho fem?
Degut al boom d'informació, l'alumne necessita una pauta on s'esquematitzi el que han de treballar.
A llengues es serveixen de la web cam per escoltar-se com llegeixen en veu alta i poder millorar allà on fallen.
Altres aspectes a tenir en compte :
- Quin és el rol del docent? La introducció de les TIC modifica la relació professor-alumne?
Pel docent, el llibre digital és un recurs més, però no l'únic.
Gràcies al moodle, hi ha un control més estricte per part del professor i dels companys de qui fa els deures i qui no. Així pensen que els alumnes s'impliquen més a l'hora de fer-los.
Les TIC permeten i potencien, si el professor ho creu convenient, exercicis de caire més col·laboratiu.
Crec que s'estableix una relació fóra de l'escola ja que des de casa seva el professor pot penjar feina, resoldre dubtes, penjar notes...A la vegada, a l'alumne, també li costa desconnectar de l'escola si des de casa pot contactar amb els professors i els seus companys.
L'alumne que es dispersava amb el llibre de text, igualment es dispersa amb l'ordinador.
El professor està més pròxim que abans. Es passeja per la classe, no es queda estàtic davant la pissarra o assegut a la seva taula.
Recalquen que no poden perdre l'autoritat. Se l'han de guanyar igualment tot i que els alumnes tinguin davant un ordinador.
El docent es transforma en un orientador perquè guia i pauta a l'alumne.
- Quin és el rol de l’alumne?
L'alumne és el responsable del seu ordinador portàtil ja que és personal. Tenen més cura dels ordinadors, -Com si fos el seu mòbil- diu un professor, que no pas dels llibres de text. Els hi resulta més pràctic l'ordinador perquè porten més volum d'informació que a la motxilla però els hi ocupa i pesa menys que aquesta.
Tot és acostumar-se, aprendre sobre la marxa...
Els hi crida molt l'atenció. S'interessaran fins que els hi sembli algo habitual, com ja està passant.
- Formació del professorat.
S'ho prenen com una evolució.
Més pors que problemes, aquesta és la realitat.
Els hi cal saber com enfocar el projecte a les families. Al principi eren tot interrogants per part d'aquestes. Ara, se'ls hi demana implicació un cop ja les veuen satisfetes perquè veuen resultats positius.
El professorat s'ha d'engrescar.
S'aposta per a que la formació es faci al centre, per al centre i des del centre amb les característiques d'aquest. Concretament en aquest centre, els professors més entesos amb TIC apadrinen als professors que no en saben tant. Això ha propiciat un clima de treball molt positiu, de companyerisme, de diàleg...gràcies a aplicacions com el moodle o els fòrums. L'intercanvi d'experiències amb altres docents no es fa només cara a cara sinó virtualment.
És el docent qui elabora el seu propi llibre digital amb el temari que vol incloure i l'enfoca adaptant-lo a les necessitats del seu alumnat.
Han fet un decàleg d'ús per establir quan és necessari utilitzar l'ordinador personal i quan no per equiparar una mica la situació un cop es va posar en pràctica, sinó, tot anava massa sobre la marxa.
Cal saber distribuïr els temps a l'aula. No tota l'estona utilitzar la pissarra digital, no es pot abusar tampoc.
Aprofitar que els interessa als adolescents per implantar-ho com a eina per aprendre.
Ment oberta, innovadora, informada i facilitadora.
- Quines competències es pretén que l’alumne adquireixi mitjançant l’ús de les TIC?
L'alumne no ha de ser un subjecte passiu a les classes, sinó, tot al contrari. Ha de ser actiu i construïr el seu propi aprenentatge. És el responsable del seu aprenentatge.
Promou l'esperit crític i formen persones competents.
L'objectiu pel que fa als continguts establerts al currículum és el mateix. Canvia la manera de fer-ho, la metodologia.
- Crítiques que ha tingut la implantació del projecte EDUCAT 1x1
Hi ha hagut força polèmica entorn a la implantació del projecte EDUCAT 1x1.
Jo, des de la meva humil opinió, exposo les idees que em vénen al cap:
Crec que potencia una educació exclusiva pel sol fet que moltes escoles no disposen de suficients recursos econòmics, ni humans ni materials per implantar-lo encara que els seus alumnes mereixen l'oportunitat.
Les classes potser són amenes al principi. És el que comporta quelcom novedós. Provocarà, de nou, la desmotivació de l'alumnat.
En cap moment, he vist que potencii l'educació emocional, amb la falta que fa! I sobretot a aquestes edats...
A la llarga, hi haurà més alumnes que necessitaran ulleres per llegir. També hi haurà més alumnes que faran encara més faltes d'ortografia.
Suposa més feina personal dels professors, encara que crec que és ara perquè és el primer curs.
Tot el tema d'infraestructures que requereix, crea massa dependència. Si un dia el wifi no funciona, es pot seguir la classe?
- A partir de l’anàlisi dels elements esmentats, valoreu el projecte. Considereu que la iniciativa EDUCAT 1x1 pot contribuir a la reducció del fracàs escolar? Quins són els elements imprescindibles per a què el projecte tingui èxit?
A la llarga no serà una novetat i hi haurà igualment alumnes desmotivats, amb altres o cap interès. No crec que gràcies al projecte les classes siguin més amenes, que és justament el que necessiten els alumnes d'avui dia. Quan alguna cosa els hi resulta habitual, tenen més capacitat per dispersar-se.
Crec que hi ha 2 claus per aconseguir l'èxit del projecte:
La primera, és que les escoles estiguin preparades en quan a personal de formació i recursos per fer-ne front.
La segona: la implantació ha estat a totes les assignatures i la metodologia és força semblant a totes elles. Si s'utilitzés de forma menys freqüent, resultaria més atractiu i amè.

dimarts, 1 de març del 2011

INTERPRETACIÓ D'UN ANUNCI PUBLICITARI





A la darrera sessió de TIC TAC he tingut l'oportunitat de visualitzar els 2 Power Points que es troben al següent link: http://sites.google.com/ site/cie3uab Gràcies a l'explicació teòrica, ara puc passar a la pràctica analitzant un anunci de televisió.

L'anunci que he escollit és el següent:

Un anunci pretén que l'espectador compri el seu producte. En aquest cas es dirigeix al públic femení de raça blanca. Vol transmetre que el seu producte l'acompanyarà en moments dolços, màgics, novedosos... En definitiva, ofereix un model de vida convencional.

Aspectes morfològics:

Visuals
- Iconicitat 

- Denotació / connotació.

- Simplicitat.

- Redundància.

Sonors
- Música.


Aspectes sintàctics:

Enquadrament: en què vol que centrem l’atenció l’anunciant?
Tipus de plans: segons el seu valor expressiu, temps de lectura i combinació amb altres plans, crec que utilitza els plans descriptius. Els més abundants són:


PLA SENCER (PS)
- El personatge principal es veu sencer.

- Mostra perfectament l’acció.

- Pot tenir cert valor descriptiu.

PLA AMERICÀ o PLA 3/4 (PA)
- Es mostra la figura humana fins a l’alçada dels genolls.
- L’interès se centra en l’individu, en l’acció que duu a terme.
- El personatge és prou a prop com per apreciar el seu rostre.

PLA MIG (PM)
- Es mostra el personatge de cintura cap amunt. Es perd el context.

- Té un cert valor expressiu i pot posar en relació 2 o 3 personatges.

I també els plans expressius:

PRIMER PLA (PP)
- Mostra el rostre captant l’estat expressiu del persontage.

- És de lectura fàcil i breu.

PLA DETALL (PD) o INSERT
- Mostra una part de la figura humana o un objecte.

- S’utilitza per mostrar algun detall de l’acció i completar el seu desenvolupament.

Angulació i inclinació de la càmera: L’enquadrament també es veu modificat per l’angle de visió que depèn d’on situem la càmera per enregistrar el pla. L’angle mig situa la càmera a l’alçada dels ulls.

Profunditat de camp: Mitjançant la profunditat de camp es poden destacar determinats elements i difuminar d’altres per guiar la mirada de l’espectador. Poca profunditat de camp.
Només es veuen amb claretat els elements situats a prop de l’objecte que s’ha volgut enfocar. 
Distància focal: 
- Mig (35-60 mm) Equival al camp de visió de l’ull humà. S’utilitzen per a tot tipus de plans.

Moviments de càmera:
Físics:Panoràmica 
Moviment de rotació de la càmera cap a la dreta o cap a l’esquerra. Té un gran valor descriptiu i també pot tenir valor narratiu.
Tràveling
Consisteix en el desplaçament de la càmera. Té un gran valor expressiu i narratiu. Es poden identificar diversos tipus: 
Horitzontal (dreta–esquerra, esquerra-dreta) 
Vertical (amunt-avall, avall-amunt)
La càmera recorre les cames de la nena, noia o dona en qüestió.

No es percep la continuïtat o raccord entre plans successius degut a l’argument de l’anunci.

Ritme:
S’aconsegueix a partir d’una bona combinació d’efectes i d’una planificació variada. El ritme ha d’estar al servei de la narració ja que contribueix a crear sensacions en l’espectador.
Ritme dinàmic
S’aconsegueix mitjançant la utilització de molts plans curts (PM, PP, PD..) i de curta durada. El canvi ràpid de plans dóna sensació de ritme. L’ús de plans massa breus pot dificultar l’assimilació de la informació per part dels espectadors.

Il·luminació: suau, natural, indirecta, picada i frontal.

Color: utilitza els colors segons l’etapa que representa la protagonista de l’anunci. S’identifica el color amb el que li succeeïx.

Transicions: les transicions són les formes de connexió entre els diferents plans.
Edició per tall
Canvi de pla directament, sense cap element entremig. És la forma més utilitzada per unir plans, però la més delicada perquè qualsevol salt de raccord es veu amb facilitat.

Música i efectes sonors: L’àudio és un element expressiu que contribueix a enriquir el contingut d’una producció fílmica. És tan important com la imatge.
       Banda sonora
Són les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o seqüència. Poden tenir diverses finalitats en funció del que es vulgui comunicar. Una música en aquest cas, tranquil·la, suau... Veu en off al final per anunciar la marca de la llenceria que es promociona.

Aspectes semàntics: Tot i que el missatge no està tancat, l’anunci dóna lloc a interpretacions per part dels espectadors bastant semblants entre ells. Els recursos visuals i lingüístics utilitzats són:
La repetició: repeteix un determinat element, la llenceria, al llarg de tot l’anunci. És l’element comú a totes les etapes vitals de la protagonista. S’associen els moments importants de la vida amb el fet de dur la llenceria adequada per cada moment.
Finalment, quan apareix l’eslògan s’estableix un joc d’idees on s’ha d’associar tot el que hem vist anteriorment amb aquest: “Esperem que sigui nena”. Els futurs pares tenen unes expectatives amb el nadó que naixerà i l'anunciant es posiciona amb que sigui del sexe femení perquè tingui l'oportunitat de dur els seus complements de roba. Així, i amb l’aparició de la marca que s’anuncia, Calzedonia, aconseguim entendre l’anunci en la seva globalitat. Calzedonia, amb les lletres de color rosa fort, és un element del color a destacar també perquè té significat.