A partir del visionat del reportatge (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=57687) sobre el projecte EDUCAT 1x1 he analitzat els elements que intervénen a l’hora d’utilitzar les TIC en l’entorn escolar. A mode de guia per a l’anàlisi m'he basat en els següents apartats: - Infraestructures (equipaments, accés a la xarxa, programari, disponibilitat, ubicació...etc.)
Abans els ordinadors es trobàven exclusivament a una aula, l'aula d'informàtica. Ara estan a l'aula. És la norma. Es prescindeix de les aules d'informàtica de manera gradual perquè els alumnes ja tenen el seu propi ordinador. Cal donar un nou ús a aquestes aules.
L'ordinador requereix que estigui amb la bateria carregada tota l'estona. Si s'acaba, la feina que estan fent no els hi queda guardada i han de començar de nou. La bateria es deu carregar a casa, sinó, s'han de posar més endolls a les classes.
És imprescindible tenir wifi per connectar-se a Internet, poder treballar en xarxa...
- Recursos (ús de llibres didàctics, així com altres recursos i entorns de treball online)
He vist que necessiten llapis de memòria USB.
Un blogg per penjar els treballs.
Gràcies als videos interactius, les explicacions s'entenen millor.
El llibre digital i el moodle alhora. El primer té un índex que permet accedir més fàcilment a les pàgines. A més, ja conté les activitats. El segon, el gestiona el professor ja que hi penja els deures i els alumnes els retornen fets per moodle també.
El fòrum serveix per a que el professor et resolgui dubtes. L'avantatge pel professor és que resol els dubtes una vegada, és a dir, no es repeteix perquè el que van preguntant els alumnes queda registrat.
- Metodologies (dinàmiques de treball, elements a tenir en compte)
Les TIC principalment han canviat la metodologia.
Quan només es tenia accés als ordinadors a l'aula d'informàtica, doncs es treballava amb aquests un cop per setmana.
Per l'alumnat resulta més còmode l'ordinador que el llibre de text. -Aquesta classe m'ha passat volant!-comentàven a principi de curs els alumnes davant la novetat.
El llibre de text s'actualitza anualment, en canvi, les pàgines web s'actualitzen a cada segon.
A les classes es serveixen de l'ordinador personal per fer els exercicis un cop el professor ha fet l'explicació del temari amb el suport de la pissarra digital.
Cal combinar diferents maneres de treballar en una sola hora de classe. Què fem? Amb qui ho fem? Com ho fem?
Degut al boom d'informació, l'alumne necessita una pauta on s'esquematitzi el que han de treballar.
A llengues es serveixen de la web cam per escoltar-se com llegeixen en veu alta i poder millorar allà on fallen.
Altres aspectes a tenir en compte :
- Quin és el rol del docent? La introducció de les TIC modifica la relació professor-alumne?
Pel docent, el llibre digital és un recurs més, però no l'únic.
Gràcies al moodle, hi ha un control més estricte per part del professor i dels companys de qui fa els deures i qui no. Així pensen que els alumnes s'impliquen més a l'hora de fer-los.
Les TIC permeten i potencien, si el professor ho creu convenient, exercicis de caire més col·laboratiu.
Crec que s'estableix una relació fóra de l'escola ja que des de casa seva el professor pot penjar feina, resoldre dubtes, penjar notes...A la vegada, a l'alumne, també li costa desconnectar de l'escola si des de casa pot contactar amb els professors i els seus companys.
L'alumne que es dispersava amb el llibre de text, igualment es dispersa amb l'ordinador.
El professor està més pròxim que abans. Es passeja per la classe, no es queda estàtic davant la pissarra o assegut a la seva taula.
Recalquen que no poden perdre l'autoritat. Se l'han de guanyar igualment tot i que els alumnes tinguin davant un ordinador.
El docent es transforma en un orientador perquè guia i pauta a l'alumne.
- Quin és el rol de l’alumne?
L'alumne és el responsable del seu ordinador portàtil ja que és personal. Tenen més cura dels ordinadors, -Com si fos el seu mòbil- diu un professor, que no pas dels llibres de text. Els hi resulta més pràctic l'ordinador perquè porten més volum d'informació que a la motxilla però els hi ocupa i pesa menys que aquesta.
Tot és acostumar-se, aprendre sobre la marxa...
Els hi crida molt l'atenció. S'interessaran fins que els hi sembli algo habitual, com ja està passant.
- Formació del professorat.
S'ho prenen com una evolució.
Més pors que problemes, aquesta és la realitat.
Els hi cal saber com enfocar el projecte a les families. Al principi eren tot interrogants per part d'aquestes. Ara, se'ls hi demana implicació un cop ja les veuen satisfetes perquè veuen resultats positius.
El professorat s'ha d'engrescar.
S'aposta per a que la formació es faci al centre, per al centre i des del centre amb les característiques d'aquest. Concretament en aquest centre, els professors més entesos amb TIC apadrinen als professors que no en saben tant. Això ha propiciat un clima de treball molt positiu, de companyerisme, de diàleg...gràcies a aplicacions com el moodle o els fòrums. L'intercanvi d'experiències amb altres docents no es fa només cara a cara sinó virtualment.
És el docent qui elabora el seu propi llibre digital amb el temari que vol incloure i l'enfoca adaptant-lo a les necessitats del seu alumnat.
Han fet un decàleg d'ús per establir quan és necessari utilitzar l'ordinador personal i quan no per equiparar una mica la situació un cop es va posar en pràctica, sinó, tot anava massa sobre la marxa.
Cal saber distribuïr els temps a l'aula. No tota l'estona utilitzar la pissarra digital, no es pot abusar tampoc.
Aprofitar que els interessa als adolescents per implantar-ho com a eina per aprendre.
Ment oberta, innovadora, informada i facilitadora.
- Quines competències es pretén que l’alumne adquireixi mitjançant l’ús de les TIC?
L'alumne no ha de ser un subjecte passiu a les classes, sinó, tot al contrari. Ha de ser actiu i construïr el seu propi aprenentatge. És el responsable del seu aprenentatge.
Promou l'esperit crític i formen persones competents.
L'objectiu pel que fa als continguts establerts al currículum és el mateix. Canvia la manera de fer-ho, la metodologia.
- Crítiques que ha tingut la implantació del projecte EDUCAT 1x1
Hi ha hagut força polèmica entorn a la implantació del projecte EDUCAT 1x1.
Jo, des de la meva humil opinió, exposo les idees que em vénen al cap:
Crec que potencia una educació exclusiva pel sol fet que moltes escoles no disposen de suficients recursos econòmics, ni humans ni materials per implantar-lo encara que els seus alumnes mereixen l'oportunitat.
Les classes potser són amenes al principi. És el que comporta quelcom novedós. Provocarà, de nou, la desmotivació de l'alumnat.
En cap moment, he vist que potencii l'educació emocional, amb la falta que fa! I sobretot a aquestes edats...
A la llarga, hi haurà més alumnes que necessitaran ulleres per llegir. També hi haurà més alumnes que faran encara més faltes d'ortografia.
Suposa més feina personal dels professors, encara que crec que és ara perquè és el primer curs.
Tot el tema d'infraestructures que requereix, crea massa dependència. Si un dia el wifi no funciona, es pot seguir la classe?
- A partir de l’anàlisi dels elements esmentats, valoreu el projecte. Considereu que la iniciativa EDUCAT 1x1 pot contribuir a la reducció del fracàs escolar? Quins són els elements imprescindibles per a què el projecte tingui èxit?
A la llarga no serà una novetat i hi haurà igualment alumnes desmotivats, amb altres o cap interès. No crec que gràcies al projecte les classes siguin més amenes, que és justament el que necessiten els alumnes d'avui dia. Quan alguna cosa els hi resulta habitual, tenen més capacitat per dispersar-se.
Crec que hi ha 2 claus per aconseguir l'èxit del projecte:
La primera, és que les escoles estiguin preparades en quan a personal de formació i recursos per fer-ne front.
La segona: la implantació ha estat a totes les assignatures i la metodologia és força semblant a totes elles. Si s'utilitzés de forma menys freqüent, resultaria més atractiu i amè.
